CristiansCatalans.Cat

dg.	dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.
27	28	29	30	1	2	3
				Jonàs 3v5 I els homes de Nínive van creure Déu, i van proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac, des del més gran fins al més petit. וַֽיַּאֲמִ֛ינוּ אַנְשֵׁ֥י נִֽינְוֵ֖ה בֵּֽאלֹהִ֑ים וַיִּקְרְאוּ־צוֹם֙ וַיִּלְבְּשׁ֣וּ שַׂקִּ֔ים מִגְּדוֹלָ֖ם וְע 2016-12-01	Jonàs 3v6 ¶ I la paraula va arribar al rei de Nínive, i s’aixecà del seu tron, i es tragué el seu mantell, i es cobrí amb roba de sac, i s’assegué sobre la cendra. וַיִּגַּ֤ע הַדָּבָר֙ אֶל־מֶ֣לֶך נִֽינְוֵ֔ה וַיָּ֙קָם֙ מִכִּסְא֔וֹ וַיַּעֲבֵ֥ר אַדַּרְתּ֖ 2016-12-02	Jonàs 3v7 I féu pregonar i publicar a Nínive, per decret del rei i dels seus magnats, dient: Que els homes i el bestiar, bestiar menut i gros, no tastin res; que no pasturin ni beguin aigua; וַיַּזְעֵ֗ק וַ֙יֹּאמֶר֙ בְּנִֽינְוֵ֔ה מִטַּ֧עַם הַמֶּ֛לֶךְ וּג 2016-12-03
4	5	6	7	8	9	10
Jonàs 3v8 i que els homes i el bestiar es cobreixin amb roba de sac, i que invoquin Déu amb força, i que tothom torni del seu mal camí i es penedeixi de la violència que hi ha en llurs mans. וְיִתְכַּסּ֣וּ שַׂקִּ֗ים הָֽאָדָם֙ וְהַבְּהֵמָ֔ה וְיִקְרְא֥וּ 2016-12-04	Jonàs 3v9 ¿Qui sap si Déu se’n tornarà i se’n penedirà, i es farà enrere de la seva ira encesa, i no serem destruïts? מִֽי־יוֹדֵ֣עַ יָשׁ֔וּב וְנִחַ֖ם הָאֱלֹהִ֑ים וְשָׁ֛ב מֵחֲר֥וֹן אַפּ֖וֹ וְלֹ֥א נֹאבֵֽד׃ 2016-12-05	Jonàs 3v10 ¶ I Déu veié el que feien, que havien tornat del seu mal camí; i Déu es penedí del mal que havia parlat de fer-los, i no el va fer. וַיַּ֤רְא הָֽאֱלֹהִים֙ אֶֽת־מַ֣עֲשֵׂיהֶ֔ם כִּי־שָׁ֖בוּ מִדַּרְכָּ֣ם הָרָעָ֑ה וַיִּנָּ֣חֶם הָאֱלֹהִ֗ים עַל־הָרָ 2016-12-06	Jonàs 4v1 ¶ Però això va desplaure molt a Jonàs, i s’enutjà. וַיֵּ֥רַע אֶל־יוֹנָ֖ה רָעָ֣ה גְדוֹלָ֑ה וַיִּ֖חַר לֽוֹ׃ 2016-12-07	Jonàs 4v2 I pregà Jahveh, i va dir: Ah, Jahveh, ¿no és això el que jo deia quan era a la meva terra? Per això me’n vaig prevenir fugint a Tarsis, perquè sé que Tu ets un Déu misericordiós i compassiu, lent per a la ira i gran en bondat, i que et penedeixe 2016-12-08	Jonàs 4v3 Ara, doncs, Jahveh, et prego que em prenguis la vida, perquè és millor la meva mort que la meva vida. וְעַתָּ֣ה יְהוָ֔ה קַח־נָ֥א אֶת־נַפְשִׁ֖י מִמֶּ֑נִּי כִּ֛י ט֥וֹב מוֹתִ֖י מֵחַיָּֽי׃ ס 2016-12-09	Jonàs 4v4 I Jahveh va respondre: ¿Fas bé d’enutjar-te així? וַיֹּ֣אמֶר יְהוָ֔ה הַהֵיטֵ֖ב חָ֥רָה לָֽךְ׃ 2016-12-10
11	12	13	14	15	16	17
Jonàs 4v5 I Jonàs sortí de la ciutat, i s’assegué a l’est de la ciutat. I s’hi va fer una cabana, i s’hi va asseure a sota, a l’ombra, per veure què s’esdevindria a la ciutat. וַיֵּצֵ֤א יוֹנָה֙ מִן־הָעִ֔יר וַיֵּ֖שֶׁב מִקֶּ֣דֶם לָעִ֑יר וַיַּעַשׂ֩ ל֙וֹ שׁ 2016-12-11	Jonàs 4v6 ¶ I Jahveh-Déu havia preparat una planta que va créixer per damunt de Jonàs per fer-li ombra sobre el cap, per deslliurar-lo del seu malestar: i Jonàs se’n va alegrar molt de la planta. וַיְמַ֣ן יְהוָֽה־אֱ֠לֹהִים קִיקָי֞וֹן וַיַּ֣עַל׀ מֵעַ֣ל 2016-12-12	Jonàs 4v7 Però l’endemà, a punta d’alba, Déu va preparar un cuc que va rosegar la planta, i aquesta es va assecar. וַיְמַ֤ן הָֽאֱלֹהִים֙ תּוֹלַ֔עַת בַּעֲל֥וֹת הַשַּׁ֖חַר לַֽמָּחֳרָ֑ת וַתַּ֥ךְ אֶת־הַקִּֽיקָי֖וֹן וַיִּיבָֽשׁ׃ 2016-12-13	Jonàs 4v8 I s’esdevingué, en eixir el sol, que Déu havia preparat un vent xafogós de l’est: i el sol colpia sobre el cap de Jonàs, i defallia, i la seva ànima demanava de morir, i deia: És millor la meva mort que la meva vida. וַיְהִ֣י׀ כִּזְרֹ֣חַ הַשּׁ 2016-12-14	Jonàs 4v9 Llavors Déu digué a Jonàs: ¿Fas bé d’enutjar-te per la planta? I ell digué: Faig bé d’enutjar-me fins a la mort. וַיֹּ֤אמֶר אֱלֹהִים֙ אֶל־יוֹנָ֔ה הַהֵיטֵ֥ב חָרָֽה־לְךָ֖ עַל־הַקִּֽיקָי֑וֹן וַיֹּ֕אמֶר הֵיטֵ֥ב חָֽרָה־לִ֖י עַד־מָֽוֶת׃ 2016-12-15	Jonàs 4v10 I Jahveh va dir: Tu et compadeixes de la planta, per la qual no has treballat, i no l’has fet créixer: que en una nit ha brotat i en una nit s’ha esvaït. וַיֹּ֣אמֶר יְהוָ֔ה אַתָּ֥ה חַ֙סְתָּ֙ עַל־הַקִּ֣יקָי֔וֹן אֲשֶׁ֛ר לֹא־עָמַ֥לְתָּ בּ֖וֹ וְל 2016-12-16	Jonàs 4v11 ¿I no em compadiré jo de Nínive, la gran ciutat, en la qual hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir entre la seva mà dreta i la seva mà esquerra, i molt de bestiar? וַֽאֲנִי֙ לֹ֣א אָח֔וּס עַל־נִינְוֵ֖ה הָעִ֣יר הַגְּדוֹלָ֑ה א 2016-12-17
18	19	20	21	22	23	24
Jonàs i la planta (lliçó de botànica) 2016-12-18	1a Corintis 13v1 ¶ Si parlo les llengües dels homes i dels àngels però no tinc amor, sóc un bronze que ressona o un címbal que fa soroll. ¶ Ἐὰν ταῖς γλώσσαις τῶν ἀνθρώπων λαλῶ καὶ τῶν ἀγγέλων, ἀγάπην δὲ μὴ ἔχω, γέγονα χαλκὸς ἠχῶν ἢ κύμβαλον ἀλαλάζον. 2016-12-19	1a Corintis 13v2 I si tinc profecia, i si conec tots els misteris i tot el coneixement, i si tinc tota la fe fins per traslladar muntanyes, però no tinc amor, no sóc res. καὶ ἐὰν ἔχω προφητείαν, καὶ εἰδῶ τὰ μυστήρια πάντα καὶ πᾶσαν τὴν γνῶσιν, καὶ ἐὰν ἔ 2016-12-20	1a Corintis 13v3 I si reparteixo tots els meus béns per donar menjar, i ofereixo el meu cos perquè sigui cremat, però no tinc amor, no em serveix de res. καὶ ἐὰν ψωμίσω πάντα τὰ ὑπάρχοντά μου, καὶ ἐὰν παραδῶ τὸ σῶμά μου ἵνα καυθήσωμαι, ἀγάπην δὲ μὴ ἔχω, 2016-12-21	1a Corintis 13v4 ¶ L’amor és pacient, bondadós; l’amor no és envejós, l’amor no es vanagloria, no s’infla; ¶ ἡ ἀγάπη μακροθυμεῖ, χρηστεύεται· ἡ ἀγάπη οὐ ζηλοῖ· ἡ ἀγάπη οὐ περπερεύεται, οὐ φυσιοῦται, 2016-12-22	1a Corintis 13v5 no es comporta impròpiament, no cerca el propi interès, no s’irrita, no té en compte el mal; οὐκ ἀσχημονεῖ, οὐ ζητεῖ τὰ ἑαυτῆς, οὐ παροξύνεται, οὐ λογίζεται τὸ κακόν, 2016-12-23	1a Corintis 13v6 no s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat; οὐ χαίρει ἐπὶ τῇ ἀδικίᾳ, συγχαίρει δὲ τῇ ἀληθείᾳ, 2016-12-24
25	26	27	28	29	30	31
1a Corintis 13v7 tot ho sofreix, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. πάντα στέγει, πάντα πιστεύει, πάντα ἐλπίζει, πάντα ὑπομένει. 2016-12-25	1a Corintis 13v8 ¶ L’amor mai no s’acaba; en canvi, si hi ha profecies, seran abolides; si hi ha llengües, cessaran; si hi ha coneixement, serà abolit. ¶ ἡ ἀγάπη οὐδέποτε ἐκπίπτει· εἴτε δὲ προφητεῖαι, καταργηθήσονται· εἴτε γλῶσσαι, παύσονται· εἴτε γνῶσι 2016-12-26	1a Corintis 13v9 Perquè en part coneixem, i en part profetitzem; ἐκ μέρους γὰρ γινώσκομεν, καὶ ἐκ μέρους προφητεύομεν· 2016-12-27	1a Corintis 13v10 però quan vingui allò perfecte, llavors allò que és en part serà abolit. ὅταν δὲ ἔλθῃ τὸ τέλειον, τότε τὸ ἐκ μέρους καταργηθήσεται. 2016-12-28	1a Corintis 13v11 Quan jo era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen, raonava com un nen, però quan em vaig fer un home, vaig deixar les coses de nen. ὅτε ἤμην νήπιος, ὡς νήπιος ἐλάλουν, ὡς νήπιος ἐφρόνουν, ὡς νήπιος ἐλογιζόμην· ὅτε δὲ γέγονα ἀ 2016-12-29	1a Corintis 13v12 Perquè ara hi veiem per un mirall, de manera borrosa, però llavors hi veurem cara a cara. Ara conec en part, però llavors coneixeré plenament, com també jo sóc plenament conegut. βλέπομεν γὰρ ἄρτι δι᾽ ἐσόπτρου ἐν αἰνίγματι, τότε δὲ πρό 2016-12-30	1a Corintis 13v13 I ara, resta la fe, l’esperança i l’amor, aquests tres; però el més gran d’aquests és l’amor. νυνὶ δὲ μένει πίστις, ἐλπίς, ἀγάπη, τὰ τρία ταῦτα· μείζων δὲ τούτων ἡ ἀγάπη. 2016-12-31