Efesis 5v6 Que ningú no us enganyi amb paraules buides, perquè per causa d’aquestes coses ve la ira de Déu sobre els fills de la desobediència.
μηδεὶς ὑμᾶς ἀπατάτω κενοῖς λόγοις· διὰ ταῦτα γὰρ ἔρχεται ἡ ὀργὴ τοῦ Θεοῦ ἐπὶ τοὺς υἱοὺς τῆς ἀπειθείας.
_______________________
Efesis 5v1 Sigueu, doncs, imitadors de Déu, com a fills estimats,
Efesis 5v2 i camineu en amor, com també Crist ens va estimar, i es va lliurar ell mateix per nosaltres, ofrena i sacrifici a Déu en olor agradable.
Efesis 5v3 Però la fornicació i cap mena d’impuresa o cobdícia, que no siguin ni anomenades entre vosaltres, tal com escau a sants;
Efesis 5v4 ni cap obscenitat, ni bajanada o plagasitat, que són coses que no convenen, sinó més aviat accions de gràcies.
Efesis 5v5 Perquè ja ho sabeu, que cap fornicador o impur o cobdiciós, que és un idòlatra, no té herència en el regne del Crist i [de] Déu.
Efesis 5v6 Que ningú no us enganyi amb paraules buides, perquè per causa d’aquestes coses ve la ira de Déu sobre els fills de la desobediència.
Efesis 5v7 No en sigueu, doncs, coparticipants.
Efesis 5v8 Perquè en altre temps éreu tenebra, però ara [sou] llum en el Senyor: camineu com a fills de la llum.
Efesis 5v9 Perquè el fruit de l’Esperit [és] en tota mena de bondat i de justícia i de veritat.
Efesis 5v10 Examineu el que és agradable al Senyor,
Efesis 5v11 i no participeu en les obres infructuoses de la tenebra, sinó més aviat redargüiu-les;
Efesis 5v12 perquè les coses que ells fan d’amagat, fa vergonya només de parlar-ne.
Efesis 5v13 Però totes les coses són manifestades quan són redargüides per la llum, perquè tot allò que és manifestat, és llum.
Efesis 5v14 Per això diu: Desvetlla’t, tu que dorms, i alça’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.
Efesis 5v15 Mireu, doncs, atentament com camineu, no com a insensats, sinó com a savis,
Efesis 5v16 aprofitant el temps, perquè els dies són dolents.
Efesis 5v17 Per això, no sigueu desassenyats, sinó entenedors de quina [és] la voluntat del Senyor.
Efesis 5v18 I no us embriagueu amb vi, que en això hi ha dissolució, sinó sigueu plens de l’Esperit,
Efesis 5v19 parlant entre vosaltres amb psalms i himnes i càntics espirituals, cantant i lloant el Senyor en el vostre cor,
Efesis 5v20 donant sempre gràcies per totes les coses al Déu i Pare en el Nom del nostre Senyor Jesu-Crist.
Efesis 5v21 Sotmeteu-vos els uns als altres en el temor de Déu.
Efesis 5v22 Esposes, sotmeteu-vos als propis marits, com al Senyor.
Efesis 5v23 Perquè el marit és el cap de la muller, com també el Crist és el cap de l’església, i ell és el Salvador del cos.
Efesis 5v24 Així que, tal com l’església està sotmesa al Crist, així també les mullers als seus propis marits en tot.
Efesis 5v25 Marits, estimeu les vostres pròpies mullers així com també el Crist va estimar l’església, i es va lliurar ell mateix per ella,
Efesis 5v26 a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany de l’aigua per la paraula,
Efesis 5v27 per presentar-se a si mateix l’església gloriosa, que no té taca ni arruga ni res de semblant, sinó perquè sigui santa i irreprensible.
Efesis 5v28 Així els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis cossos. Qui estima la seva muller s’estima a si mateix;
Efesis 5v29 perquè mai ningú no ha odiat la seva pròpia carn, sinó que l’alimenta i la protegeix, com també el Senyor a l’església;
Efesis 5v30 perquè som membres del seu cos, de la seva carn i dels seus ossos.
Efesis 5v31 Per això: L’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i tots dos seran una sola carn.
Efesis 5v32 Aquest misteri és gran, i jo ho dic referent a Crist i l’església.
Efesis 5v33 Però, que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a si mateix, i la muller que respecti el seu marit.
_______________________________
Efesis 5:1 Γίνεσθε οὖν μιμηταὶ τοῦ Θεοῦ, ὡς τέκνα ἀγαπητά·
2 καὶ περιπατεῖτε ἐν ἀγάπῃ, καθὼς καὶ ὁ Χριστὸς ἠγάπησεν ἡμᾶς, καὶ παρέδωκεν ἑαυτὸν ὑπὲρ ἡμῶν προσφορὰν καὶ θυσίαν τῷ Θεῷ εἰς ὀσμὴν εὐωδίας.
3 πορνεία δὲ καὶ πᾶσα ἀκαθαρσία ἢ πλεονεξία μηδὲ ὀνομαζέσθω ἐν ὑμῖν, καθὼς πρέπει ἁγίοις·
4 καὶ αἰσχρότης, καὶ μωρολογία ἢ εὐτραπελία, τὰ οὐκ ἀνήκοντα· ἀλλὰ μᾶλλον εὐχαριστία.
5 τοῦτο γάρ ἐστε γινώσκοντες, ὅτι πᾶς πόρνος, ἢ ἀκάθαρτος, ἢ πλεονέκτης, ὅς ἐστιν εἰδωλολάτρης, οὐκ ἔχει κληρονομίαν ἐν τῇ βασιλείᾳ τοῦ Χριστοῦ καὶ Θεοῦ.
6 μηδεὶς ὑμᾶς ἀπατάτω κενοῖς λόγοις· διὰ ταῦτα γὰρ ἔρχεται ἡ ὀργὴ τοῦ Θεοῦ ἐπὶ τοὺς υἱοὺς τῆς ἀπειθείας.
7 μὴ οὖν γίνεσθε συμμέτοχοι αὐτῶν·
8 ἦτε γάρ ποτε σκότος, νῦν δὲ φῶς ἐν Κυρίῳ· ὡς τέκνα φωτὸς περιπατεῖτε
9 (ὁ γὰρ καρπὸς τοῦ Πνεύματος ἐν πάσῃ ἀγαθωσύνῃ καὶ δικαιοσύνῃ καὶ ἀληθείᾳ),
10 δοκιμάζοντες τί ἐστιν εὐάρεστον τῷ Κυρίῳ·
11 καὶ μὴ συγκοινωνεῖτε τοῖς ἔργοις τοῖς ἀκάρποις τοῦ σκότους, μᾶλλον δὲ καὶ ἐλέγχετε·
12 τὰ γὰρ κρυφῆ γινόμενα ὑπ᾽ αὐτῶν αἰσχρόν ἐστι καὶ λέγειν.
13 τὰ δὲ πάντα ἐλεγχόμενα ὑπὸ τοῦ φωτὸς φανεροῦται· πᾶν γὰρ τὸ φανερούμενον φῶς ἐστί.
14 διὸ λέγει, Ἔγειραι ὁ καθεύδων καὶ ἀνάστα ἐκ τῶν νεκρῶν, καὶ ἐπιφαύσει σοι ὁ Χριστός.
15 Βλέπετε οὖν πῶς ἀκριβῶς περιπατεῖτε, μὴ ὡς ἄσοφοι, ἀλλ᾽ ὡς σοφοί,
16 ἐξαγοραζόμενοι τὸν καιρόν, ὅτι αἱ ἡμέραι πονηραί εἰσι.
17 διὰ τοῦτο μὴ γίνεσθε ἄφρονες, ἀλλὰ συνιέντες τί τὸ θέλημα τοῦ Κυρίου.
18 καὶ μὴ μεθύσκεσθε οἴνῳ, ἐν ᾧ ἐστὶν ἀσωτία, ἀλλὰ πληροῦσθε ἐν Πνεύματι,
19 λαλοῦντες ἑαυτοῖς ψαλμοῖς καὶ ὕμνοις καὶ ᾠδαῖς πνευματικαῖς, ᾄδοντες καὶ ψάλλοντες ἐν τῇ καρδίᾳ ὑμῶν τῷ Κυρίῳ,
20 εὐχαριστοῦντες πάντοτε ὑπὲρ πάντων ἐν ὀνόματι τοῦ Κυρίου ἡμῶν Ἰησοῦ Χριστοῦ τῷ Θεῷ καὶ πατρί,
21 ὑποτασσόμενοι ἀλλήλοις ἐν φόβῳ Θεοῦ.
22 Αἱ γυναῖκες, τοῖς ἰδίοις ἀνδράσιν ὑποτάσσεσθε, ὡς τῷ Κυρίῳ.
23 ὅτι ὁ ἀνήρ ἐστι κεφαλὴ τῆς γυναικός, ὡς καὶ ὁ Χριστὸς κεφαλὴ τῆς ἐκκλησίας, καὶ αὐτός ἐστι σωτὴρ τοῦ σώματος.
24 ἀλλ᾽ ὥσπερ ἡ ἐκκλησία ὑποτάσσεται τῷ Χριστῷ, οὕτω καὶ αἱ γυναῖκες τοῖς ἰδίοις ἀνδράσιν ἐν παντί.
25 οἱ ἄνδρες, ἀγαπᾶτε τὰς γυναῖκας ἑαυτῶν, καθὼς καὶ ὁ Χριστὸς ἠγάπησε τὴν ἐκκλησίαν, καὶ ἑαυτὸν παρέδωκεν ὑπὲρ αὐτῆς·
26 ἵνα αὐτὴν ἁγιάσῃ, καθαρίσας τῷ λουτρῷ τοῦ ὕδατος ἐν ῥήματι,
27 ἵνα παραστήσῃ αὐτὴν ἑαυτῷ ἔνδοξον τὴν ἐκκλησίαν, μὴ ἔχουσαν σπῖλον ἢ ῥυτίδα ἤ τι τῶν τοιούτων, ἀλλ᾽ ἵνα ᾖ ἁγία καὶ ἄμωμος.
28 οὕτως ὀφείλουσιν οἱ ἄνδρες ἀγαπᾷν τὰς ἑαυτῶν γυναῖκας ὡς τὰ ἑαυτῶν σώματα. ὁ ἀγαπῶν τὴν ἑαυτοῦ γυναῖκα ἑαυτὸν ἀγαπᾷ·
29 οὐδεὶς γάρ ποτε τὴν ἑαυτοῦ σάρκα ἐμίσησεν, ἀλλ᾽ ἐκτρέφει καὶ θάλπει αὐτήν, καθὼς καὶ ὁ Κύριος τὴν ἐκκλησίαν·
30 ὅτι μέλη ἐσμὲν τοῦ σώματος αὐτοῦ, ἐκ τῆς σαρκὸς αὐτοῦ καὶ ἐκ τῶν ὀστέων αὐτοῦ.
31 Ἀντὶ τούτου καταλείψει ἄνθρωπος τὸν πατέρα αὐτοῦ καὶ τὴν μητέρα, καὶ προσκολληθήσεται πρὸς τὴν γυναῖκα αὐτοῦ, καὶ ἔσονται οἱ δύο εἰς σάρκα μίαν.
32 τὸ μυστήριον τοῦτο μέγα ἐστίν· ἐγὼ δὲ λέγω εἰς Χριστόν, καὶ εἰς τὴν ἐκκλησίαν.
33 πλὴν καὶ ὑμεῖς οἱ καθ᾽ ἕνα, ἕκαστος τὴν ἑαυτοῦ γυναῖκα οὕτως ἀγαπάτω ὡς ἑαυτόν· ἡ δὲ γυνὴ ἵνα φοβῆται τὸν ἄνδρα.
(Efesis 5v1-33)